La samba a Can Barça
Ja és una tradició veure, des de fa uns 15 anys, jugadors brasilers aixecant el Camp Nou. Aquesta tendència podríem dir que va començar amb l’arribada de Romario De Souza, p
rocedent del PSV Eindhoven. “O baixinho”, nascut a Rio de Janeiro, va arribar a Catalunya per ser la punta de llança del Dream Team, i ho va aconseguir marcant 30 gols durant la seva primera temporada. La següent però, va estar marcada per les seves sortides nocturnes acompanyades d’una baixada de rendiment, que van desembocar en el seu traspàs al Flamengo brasiler.
Després del genial davanter, el club es va estar un parell d’anys sense bussejar pel mercat brasiler, i curiosament no es va aconseguir cap títol, tot i els fitxatges de Kodro, Hagi, Popescu, Prosinecki, Figo, etc.
Aquesta sequera va acabar amb l’etapa de Johan Cruyff a la banqueta del Barça, i l’arribada de Sir Bobby Robson, amb tota una fornada de nous jugadors, entre ells dos brasilers. Aquests eren Giovanni Silva i Ronaldo. El primer, era un excel·lent mitjapunta, molt tècnic i amb arribada, que va arribar procedent del Sao Paulo. El segon va ser encara més important pel club, en l’única temporada que va jugar com a blaugrana. El seu trànsfert va suposar el pagament de 2.500 milions de les antigues pessetes al PSV Eindhoven, que van resultar amortitzades amb els 34 gols en lliga, i tres títols a les vitrines. Per desgràcia blaugrana, l’Inter de Milà va posar sobre la taula els 4.000 milions de
rocedent del PSV Eindhoven. “O baixinho”, nascut a Rio de Janeiro, va arribar a Catalunya per ser la punta de llança del Dream Team, i ho va aconseguir marcant 30 gols durant la seva primera temporada. La següent però, va estar marcada per les seves sortides nocturnes acompanyades d’una baixada de rendiment, que van desembocar en el seu traspàs al Flamengo brasiler.Després del genial davanter, el club es va estar un parell d’anys sense bussejar pel mercat brasiler, i curiosament no es va aconseguir cap títol, tot i els fitxatges de Kodro, Hagi, Popescu, Prosinecki, Figo, etc.
Aquesta sequera va acabar amb l’etapa de Johan Cruyff a la banqueta del Barça, i l’arribada de Sir Bobby Robson, amb tota una fornada de nous jugadors, entre ells dos brasilers. Aquests eren Giovanni Silva i Ronaldo. El primer, era un excel·lent mitjapunta, molt tècnic i amb arribada, que va arribar procedent del Sao Paulo. El segon va ser encara més important pel club, en l’única temporada que va jugar com a blaugrana. El seu trànsfert va suposar el pagament de 2.500 milions de les antigues pessetes al PSV Eindhoven, que van resultar amortitzades amb els 34 gols en lliga, i tres títols a les vitrines. Per desgràcia blaugrana, l’Inter de Milà va posar sobre la taula els 4.000 milions de
la seva clàusula i se’l va endur cap a Itàlia. Posteriorment també marxaria Giovanni amb direcció a l’Olympiakos grec.
Aquest cop si, els directius blaugranes van creure en la màgia carioca per encapçalar el nou Barça, i els escollits van ésser Sonny Andersson i Rivaldo. El primer era una davanter arribat del Mònaco, que no va aportar tant com s’esperava pel seu preu, però tot i així era un bon jugador, que va haver de marxar per l’arribada de l’holandès Patrick Kluivert. El segon va ser “robat” al Deportivo de La Corunya, pagant la clàusula de 4.000 milions, i que es van amortitzar amb dues lligues i dues copes del rei. El crack brasiler va arribar a dalt de tot, per posteriorment començar un declivi, que no es va saber preveure amb antelació, i no se’n va treure ni un euro. El fi esquerrà va anar al A.C. Milà, on ja no va triomfar, i després d’un temps entre el Cruzeiro i l’atur, va arribar a l’Olympiakos, on es va trobar amb Giovanni Silva, del qual hem parlat abans. Allà si que va triomfar de nou, i també amb la selecció, on va aconseguir el mundial de Corea i Japó l’any 2002.
Els nous escollits no van ser els correctes, i no van ser capaços d’encapçalar un Barça campió. Aquests
eren Fabio Rochembach i Geovanni Deiberson. El primer era un tot-terreny pel mig camp, que va arribar de l’Internacional de Porto Alegre, i el segon era un extrem “elèctric”, que no va ser capaç de desbordar els defensors europeus tal com ho feia al Cruzeiro. Tots dos van marxar sense deixar diners a caixa, resultant inversions ruïnoses.
Després d’un període de transició va arribar el canvi de directiva, i amb aquests l’arribada de Ronaldinho procedent del Paris Saint Germain. El jove davanter va aixecar un club defenestrat, que s’arrossegava pels camps de joc, amb l’ajuda d’altres brasilers com Deco, Edmilson, Belletti, Silvinho i Motta. Tots junts formaven el que es va intentar anomenar “samba team”, tot i que el nom no va quallar i es va passar a la denominació de “joga bonito”, eslògan de la marca de roba esportiva Nike. Amb aquests fonaments es van retrobar els èxits, amb dues lligues i la tants cops somiada segona Lliga de campions, aconseguida a París, davant l’Arsenal anglès.
L’any 2008 ha simbolitzat la fi d’un cicle, amb la marxa de cinc dels sis jugadors brasilers del barça campió d’Europa. L’únic que s’ha mantingut és el lateral Silvinho, i amb un rol clarament secundari. Això si, hi ha tornat a haver inversió en “canarinhos”, concretament amb l’arribada de Dani Alves, procedent del Sevilla, i el jove Henrique, que jugarà cedit al Bayer Leverkusen amb la intenció de créixer com a futbolista i adaptar-se a l’estil europeu.
Com es pot veure, aquest projecte no s’assentarà sobre la màgia carioca, però es mantindrà la presència de jugadors d’aquesta nacionalitat.
Actualment, al mercat podem trobar bons jugadors com Diego, Hernanes, Vagner Love o Rafinha, i d’altres com Kaká, que està considerat intransferible, però que només vol dir que s’haurà de pagar molt per el seu traspàs. Aquest és el problema amb el que s’ha topat el Barça en les negociacions que ha iniciat, les altes pretensions econòmiques dels clubs propietaris d’aquests jugadors, que volien aprofitar que el comprador era el Futbol Club Barcelona de cara a fer caixa i poder reforçar millor els seus equips. Tot i això, sembla que Guardiola tampoc és massa partidari d’aquest tipus de jugadors, ja que prefereix gent que asseguri una bona dosi de treball i solidaritat per sobre de fugaços instants de genialitat. És una aposta legítima com totes, i només ens queda esperar i veure com resulta. De moment a mi no em desagrada.
Aquest cop si, els directius blaugranes van creure en la màgia carioca per encapçalar el nou Barça, i els escollits van ésser Sonny Andersson i Rivaldo. El primer era una davanter arribat del Mònaco, que no va aportar tant com s’esperava pel seu preu, però tot i així era un bon jugador, que va haver de marxar per l’arribada de l’holandès Patrick Kluivert. El segon va ser “robat” al Deportivo de La Corunya, pagant la clàusula de 4.000 milions, i que es van amortitzar amb dues lligues i dues copes del rei. El crack brasiler va arribar a dalt de tot, per posteriorment començar un declivi, que no es va saber preveure amb antelació, i no se’n va treure ni un euro. El fi esquerrà va anar al A.C. Milà, on ja no va triomfar, i després d’un temps entre el Cruzeiro i l’atur, va arribar a l’Olympiakos, on es va trobar amb Giovanni Silva, del qual hem parlat abans. Allà si que va triomfar de nou, i també amb la selecció, on va aconseguir el mundial de Corea i Japó l’any 2002.
Els nous escollits no van ser els correctes, i no van ser capaços d’encapçalar un Barça campió. Aquests
eren Fabio Rochembach i Geovanni Deiberson. El primer era un tot-terreny pel mig camp, que va arribar de l’Internacional de Porto Alegre, i el segon era un extrem “elèctric”, que no va ser capaç de desbordar els defensors europeus tal com ho feia al Cruzeiro. Tots dos van marxar sense deixar diners a caixa, resultant inversions ruïnoses.Després d’un període de transició va arribar el canvi de directiva, i amb aquests l’arribada de Ronaldinho procedent del Paris Saint Germain. El jove davanter va aixecar un club defenestrat, que s’arrossegava pels camps de joc, amb l’ajuda d’altres brasilers com Deco, Edmilson, Belletti, Silvinho i Motta. Tots junts formaven el que es va intentar anomenar “samba team”, tot i que el nom no va quallar i es va passar a la denominació de “joga bonito”, eslògan de la marca de roba esportiva Nike. Amb aquests fonaments es van retrobar els èxits, amb dues lligues i la tants cops somiada segona Lliga de campions, aconseguida a París, davant l’Arsenal anglès.
L’any 2008 ha simbolitzat la fi d’un cicle, amb la marxa de cinc dels sis jugadors brasilers del barça campió d’Europa. L’únic que s’ha mantingut és el lateral Silvinho, i amb un rol clarament secundari. Això si, hi ha tornat a haver inversió en “canarinhos”, concretament amb l’arribada de Dani Alves, procedent del Sevilla, i el jove Henrique, que jugarà cedit al Bayer Leverkusen amb la intenció de créixer com a futbolista i adaptar-se a l’estil europeu.
Com es pot veure, aquest projecte no s’assentarà sobre la màgia carioca, però es mantindrà la presència de jugadors d’aquesta nacionalitat.
Actualment, al mercat podem trobar bons jugadors com Diego, Hernanes, Vagner Love o Rafinha, i d’altres com Kaká, que està considerat intransferible, però que només vol dir que s’haurà de pagar molt per el seu traspàs. Aquest és el problema amb el que s’ha topat el Barça en les negociacions que ha iniciat, les altes pretensions econòmiques dels clubs propietaris d’aquests jugadors, que volien aprofitar que el comprador era el Futbol Club Barcelona de cara a fer caixa i poder reforçar millor els seus equips. Tot i això, sembla que Guardiola tampoc és massa partidari d’aquest tipus de jugadors, ja que prefereix gent que asseguri una bona dosi de treball i solidaritat per sobre de fugaços instants de genialitat. És una aposta legítima com totes, i només ens queda esperar i veure com resulta. De moment a mi no em desagrada.