Sud-àfrica: Un amfitrió que aixeca dubtes

Els Bafana-bafana són els caps de sèrie del grup A en concepte d’organitzadors, i malgrat això, es presenten molts dubtes sobre si aconseguirà superar la primera fase. El cert és que amb un grup completat per Mèxic, Uruguai i França, tres seleccions clarament superiors, la gesta sembla improbable.

El quadre africà basa el seu joc en una bona defensa, i un mig camp força talentós, però desordenat. Mirant les altres línees, la porteria sembla assentada amb el jove Khune, que va tenir una gran Copa Confederacions, però la davantera és poc efectiva, i depèn en exclusiva de la inspiració del veterà McCarthy.

Pel que fa al tema de cracks, hem de dirigir la mirada a la ribera del Mersey, on, vestit de blau, juga el jugador més mediàtic del combinat nacional. Aquest és Steven Pienaar, jugador de l’Everton, on les seves rastes són reconegudes com l’indicador d’un dels jugadors més creatius de tota la Premier League. Aquest interior esquerra, de bon toc i molta velocitat, que ja despuntava a l’Ajax de fa uns anys, podria ser el qui portés aquesta selecció a una classificació històrica per un equip africà. La mística està a favor seu, doncs comparteix cognom amb una altre icona esportiva, el capità de la selecció sud-africana que va alçar la Copa del Món de Rugby per primera vegada l’any 1995. Mai se sap que poden deparar aquestes coincidències.

Altres noms a destacar, serien els de l’interior dret Modise, dels Orlando Pirates locals, que té un bon dribbling i força arribada, i el del ja grandet Benni McCarthy, vell conegut de la lliga espanyola, i que ara apura els seus últims partits al màxim nivell al Blackburn Rovers.

Bastant per sota, però que poden resultar interessants i trobem el lateral Masilela, força ofensiu, el central Aaron Mokoena, el mig centre Sibaya, un recuperador, i el davanter Parker, que defineix bé amb les dues cames. Sembla poc per sobrepassar els rivals de grup, però mai se sap.

Ja per acabar, dues coses seguiran a la selecció local en els seus partits, una serà l’estrident so de les vuvuzeles, unes trompetes natives, i una altra serà el record de l’Apartheid, que es veurà reflectit en les xiulades que el públic dedicarà cada cop que el central Booth, blanc de Fish Hoek i d’aparença Boer, toqui la pilota.

Una possible formació de dreta a esquerra seria:

Khune
Gaxa - Mokoena – Booth – Masilela
Modise – Sibaya – Dikgacoi – Pienaar
Parker - McCarthy