Cavani, l'home que ho remata tot

Un dels noms del proper estiu serà sens dubte el d’Édinson Cavani. L’uruguaià està que se surt amb el Nàpols i ja porta 20 gols en 29 partits de Serie A, erigint-se en Capocanonieri. A més a més, el 20% de les seves rematades acaben en gol, i tenint present que juga en un futbol tant físic com l’italià això són paraules majors.

No va brillar al Mundial de Sudàfrica, però amb Forlán i Luis Suárez per davant no va poder disputar gaires minuts. Venia d’una bona temporada al Palerm, però lluny de l’excel•lència a que ens té acostumats últimament. Tot i això va disputar 6 partits i va marcar un gol, aportant la seva part a la històrica quarta posició de l’uruguai quaranta anys després. Segurament aquesta circumstància haurà ajudat al seu rendiment actual, ja que segurament està més fresc que altres davanters de nivell mundialista. Ara bé, no hem d’obviar la increible progressió que ha mostrat aquests últims temps.

Jugava al Danubio del seu país quan va protagonitzar un gran torneig Sudamericà sub-20. Va ser un d’aquells moments plens de rumors, però va ser el Palerm qui es va decidir a contractar-lo per 5 milions d’euros. Els sicilians s’han especialitzat en el mercat sudamericà i sembla que tenen bon ull veient els resultats. Però per la seva desgràcia el gran Cavani va emigrar l’estiu del 2010 en direcció al Nàpols del cineasta DeLaurentis.

Aquí és on s’ha produït una mena de conjunció astral, i l’entrenador Walter Mazzari ha aconseguit perfilar la millor màquina de fer futbol del Calcio actual. El seu 3-5-2 fa brillar els seus jugadors, i els està permetent lluitar pel campionat. A la ciutat de la Camorra no gaudien tant des de l’època de Maradona. Els pilars fonamentals són Hamsik a la mitjapunta i la parella Lavezzi-Cavani al davant. La màgia i velocitat de l’argentí són la creació, però l’uruguaià és el remat. I és igual l’on o el com. Ell ho remata tot, i genera perill en cada acció. Ja sigui de tisora, de xut llunyà o desbordant els centrals, Cavani està demostrant tenir una gamma de recursos amplíssima. Els resultats així ho demostren, però a sobre resulta que no és gens dolent en el joc combinatiu. La suma de tot això conjuntament amb el seu genial instint per estar sempre al millor lloc fan d’ell un depredador d’àrea del més perillosos del món.

Molts són els equips que coincideixen amb aquesta opinió, i tots aquests se’l disputaran a l’estiu. S’haurà de veure si el Nàpols prefereix fer caixa amb un dels seus puntals o per contra opta per mantenir-lo i intentar l’assalt a la Champions de l’any que ve. El temps ens donarà la resposta.