El dia que Thiago va exigir un lloc entre els grans

Corria la jornada 30 de la lliga 2010-2011, jornada post seleccions i mig títol en joc. El Madrid punxava a casa per primera vegada a la temporada, i Mourinho perdia un partit de lliga a casa després de 9 anys sense fer-ho. El Barça jugava a El Madrigal amb moltes baixes i amb l’amenaça del virus FIFA a sobre. Va ser en aquest escenari on Pep Guardiola va decidir fer debutar com a titular en partit de lliga a Thiago Alcántara.

El centre del camp no semblava el millor per crear joc amb Mascherano, Keita i el debutant Thiago. L’únic jugador amb un perfil més creatiu era el jove del filial però li faltaven companys amb qui associar-se. La ubicació d’Iniesta a la davantera i l’absència de Messi tampoc ajudaven, però al final del partit l’anàlisi es distancia molt de les pessimistes previsions inicials.

Thiago va esdevenir el millor passador del partit amb 123 passades bones sobre 136 intents. Unes xifres estratosfèriques, sobretot si es té present el perfil del jugador. El jugador nascut a Bari no és un migcampista conservador com ho era el seu pare, Iomar do Nascimento, més conegut com “Mazinho”, sinó més aviat el contrari. La seva tendència al dribbling, a encarar al contrari amb regularitat i buscar passades de mèrit a la frontal de l’àrea augmenten la propensió a perdre la pilota. I és per això que els números de Thiago contra el Vila-real són tant impactants.

Si a part de llegir les estadístiques es va veure el partit el convenciment no fa més que augmentar. Sense Xavi, ell era el qui movia l’equip. Desfogava el joc a banda contrària quan no es podia avançar, connectava amb l’atac i generava perill amb passades impossibles. Tot això acompanyat d’uns detalls tècnics de nivell de crack mundial. Abans errava en la presa de decisions però en aquesta ocasió se’l va veure encertat gairebé sempre, sense floritures innecessàries.

Tot això és degut a una maduresa mental de la qual abans no se n’estava del tot convençut, però que ha quedat acreditada per les últimes circumstàncies. Després d’entrenar sempre amb el primer equip hi entrar amb assiduïtat a les convocatòries se li va comunicar, mentre s’especulava sobre la seva renovació, que baixaria a ajudar al filial fins a final de temporada, i que ja no jugaria més al primer equip aquesta temporada. La seva resposta va consistir en posar-se l’equip a l’esquena, i exhibir un nivell superior al mostrat amb anterioritat. A més a més va tancar la seva renovació posant fi a les especulacions que el situaven a l’òrbita de molts clubs importants.

En aquesta situació va arribar la plaga de baixes a la primera plantilla, i el retorn de Thiago a les convocatòries, i finalment el partit que comentem. Ara ja no queda cap dubte sobre la validesa de Thiago per el primer equip blaugrana i a seguir gaudint dels fruits de la Masia, representats pel filial situat a la quarta posició a la lliga Adelante, una classificació amb molt de mèrit atenent al nivell de la categoria de plata del futbol espanyol.