Comentari sobre el Tottenham Hotspur, rival del Reial Madrid a quarts

Els Spurs poden semblar un dels rivals anglesos més assequibles degut a no ser un habitual a Europa. Tant és així que només registren una participació a l’extinta Copa d’Europa datada de la temporada 1961-62, però aquell any van arribar a semifinals, i aquest any volen superar-ho. L’equip d’aquesta temporada és altament competitiu, i estan lluitant a la Premier League en un grup reduït d’equips molt poderosos amb Chelsea, United, Arsenal, City i ells mateixos. La competència per entrar a Champions és duríssima i això podria ocasionar-los-hi alguna distracció.

L’onze que presentarà Harry Redknapp és més difícil de predir degut al bon fons d’armari de l’equip de Londres. Generalment juguen amb un 4-5-1, i suposant que Jose Mourinho traurà un equip molt defensiu buscant les contres, el gran Harry no variarà el dibuix.

A la porteria i trobarem el brasiler Gomes, titular indiscutible des de la seva arribada del PSV holandès. La defensa té una part molt clara i una altra més dificultosa. Els laterals seran els habituals Corluka a la dreta i Assou-Ekotto a l’esquerra, mentre que els centrals creiem que seran Dawson i Gallas. Altres opcions igualment vàlides són King, Bassong o Kaboul. Tots pateixen el mateix problema, una falta de velocitat alarmant. És per això que a l’habitual Dawson creiem que l’acompanyarà un experimentat Gallas, acostumat als grans reptes europeus de les seves etapes al Chelsea i a l’Arsenal. Les opcions de King i Bassong també poden ser vàlides, sobretot King si el seu estat físic li permet.

A la mitja hi acostuma a haver un doble pivot creador-destructor. Últimament la part destructora és encomanada al brasiler Sandro i la organització al croat Modric, autèntica figura de l’equip. Per la parcel·la defensiva també disposa l’entrenador de Palacios, que ha perdut pes a l’equip últimament, Huddlestone i Jenas, aquest dos últims amb molt menys protagonisme que temps enrere.

Per davant de la dupla comentada hi haurà una línia de tres, que si tothom està recuperat la formaran Lennon a la dreta, Bale a l’esquerra i Van der Vaart al mig. Les dues bandes són dubte per lesió, i de no ser-hi els de White Hart Lane perdrien molt potencial ofensiu. El gal·lès ha explotat aquest any, i no li fan por els grans escenaris. Ja ho va demostrar a la fase de grups, deixant en ridícul a tot un Maicon en el seu duel contra l’Inter. Lennon és velocitat pura per banda i també és molt necessari. Si no hi poguessin ser els seus substituts probablement serien l’acabat de fitxar Pienaar i possiblement Niko Kranjcar. Són jugadors que tanquen més cap a dins i es perdria entrada per banda, tot i que es guanyaria domini al centre del camp.

En punta l’aposta gira al voltant de Crouch i Defoe, tot i que sembla que al tractar-se d’un gran escenari l’opció escollida serà l’espàrrec Crouch. El llargarut davanter ha disputat varies vegades aquesta competició amb el Liverpool, i la seva experiència juntament amb la seva capacitat per barallar-se amb els centrals pot ajudar molt a l’equip en aquest escenari.

El resum final seria que ens trobem davant un equip que pot presentar dues cares en funció de com arribin els jugadors. Si disposa dels seus millors arguments veurem un equip sòlid darrere, amb centrals que no sortiran de la cova per evitar que els hi prenguin les esquenes i laterals ofensius però amb criteri a l’hora d’escollir quan pujar. La mitja dependrà en gran mesura del geni de Modric, que farà ballar l’equip al seu voltant. Si poden jugar Bale i Lennon, castigaran constantment els laterals blancs amb les seves continuades incursions, tot buscant el cap de Crouch o l’arribada de segona línia de Van der Vaart. Un conjunt molt perillós que tot i no ser un històric practica un gran futbol de manera eficaç i vistosa a ulls de l’espectador.